En camí de ser la major base de dades ciclistes en català.

Martin Van den Bossche (10 de març de 1941, Hingene)

EQUIPS
1963 Solo Terror - Van Steenbergen
1964-1965 Wiel's - Groene Leeuw
1966-1967 Roméo - Smith's
1968 Smith's/Faema
1969 Faema
1970-1973 Molteni
1974 Jollj Ceramica



PALMARÈS
Schaal Sels (1964)
Volta a Waasland (1967)
Giro del Lazio (1972)

Dues etapes de la Setmana Catalana (1968 i 1969)

3è a la general del Giro d'Itàlia (1970)
4t a la general del Tour de França (1970)
4t a la general de la Setmana Catalana (1968)
8è a la general de la París - Niça (1970)
10è a la general de la Volta a Romandia (1970)
Classificació de la muntanya del Giro d'Itàlia (1970)

2n a la Coppa Agostoni (1968)
2n a la Milà - Turí (1969)
2n a la Volta a Lausana (1969)
3r a la Lieja - Bastonya - Lieja (1965)
4t al Giro de Llombardía (1969)
5è a la Lieja-Bastonya-Lieja (1964)
5è al Giro de Llombardía (1968)

10è al Campionat del Món (1966)


BIOGRAFIA

L'altíssim i esprimatxat Van den Bossche passà a professionals a finals de la temporada 1963 de mans del gran Rik Van Steenbergen, junt amb una altra bona promesa belga; Julien Stevens.
Però l'any següent ja va anar a parar al Wiel's del campió mundial Benoni Beheyt, l'esprintador britànic Michael Wright, el complet Hans Jünkermann, el correcte ciclocrossista Firmin Van Kerrebroeck o la jove promesa Frans Verbeeck, que guanyà la Volta a Flandes B. Allà començaren els resultats: guanyà el Schaal Sels i fou cinquè a la Lieja-Bastonya-Lieja, pel que semblava que apuntava a classicòman, i més si sumem un considerable 21è lloc a la Volta a Flandes o un 5è al Campionat nacional belga.

El 1965 no serví de res més que acabar-se de confirmar com a bon corredor amb el magnífic podi a la Lieja-Bastonya-Lieja, en un any en el que l'equip es va fer amb els serveis de Walter Godefroot, pel que va decidir canviar d'aires.
El Rómeo-Smith's de Willy Planckaert o Guido Reybrouck va ser el seu nou equip l'any 1966, en el que un 2n lloc al GP de Denain, un 4t a la ronda a Valònia i un 9è al Campionat belga van ser els resultats més destacats fins que Bèlgica decidí portar va Van den Bossche al Mundial, a on faria un notori 10è lloc.

El 1967 poques coses canviaren dintre de l'equip; el que sí que milloraria foren els resultats del nostre protagonista, guanyador de la Volta a Waasland i tres llocs correctes a clàssiques de primera línia (13è a la Volta a Flandes, 16è a Lieja i 24è a la París-Tours), mentres que el vuitè lloc a la general de la Volta a Bèlgica va ser el millor resultat en voltes per etapes.
Destacar, tanmateix, que fou seleccionat al deu de Bèlgica al Tour de França que es feia per seleccions, acabant 59è a 1h 15' de Pingeon.
L'any següent, Roméo desaparegué com a patrocinador, a la vegada que Van den Bossche anava millorant com a escalador i corredor de voltes. 2n a la Coppa Agostoni i 5è a les Tres Valls Varesines i Giro de Llombardía serien els seus notables resultats en clàssiques, però també faria un meritós quart lloc a la general de la Setmana Catalana, amb una etapa i acabaria la Vuelta a España en 38a posició. Es desconeix quan exactament, però l'Smith's va ser ajuntat amb el Faema d'Adorni, Merckx o Sercu, equip amb el que correria la ronda hispana i seguiria l'any següent.
El 1969 repetiria victòria d'etapa a la Setmana Catalana i mantingué un bon nivell en proves d'un dia: 2n a la Milà-Turí i Volta a Lausana, 4t al Giro de Llombardía i 21è a Lieja. A part, quedà 23è al Tour.



El 1970 fitxaria pel Molteni italià de Marino Basso i Davide Boifava, amb el que firmaria el seu millor any per la llibertat que va tenir en voltes per etapes. 9è a la Volta a Sardenya va ser un avís del que arribaria, 8è a la París-Niça, 10è a la Volta a Romandia, i genial a les grans voltes: 3r al Giro d'Itàlia tot just per darrere de Merckx i Gimondi, amb la classificació de la muntanya inclosa, i 4t al Tour de França, novament per darrere del seu antic i a la vegada futur company Merckx i de Zoetemelk i Gösta Pettsersson. Li valgué un 9è lloc al Trofeu Super Prestige Pernod.

Per desgràcia seva, l'any següent, l'equip es fusionaria amb el Faema de l'ogre de Tervueren, pel que la seva utilitat es va limitar a servir-lo, tant a ell com a d'altres líders que pogués tenir l'equip, com Herman Van Springel. Provà sort finalmental Jollj Ceramica de Battaglin, però s'acabà retirant amb pobres resultats, tret d'espurnetes com el Giro del Lazio del 1972, o el 15è lloc al Tour de França d'aquell mateix any.
Fou un rara avis a les formacions d'Eddy, que acostumava a intentar rodejar-se de grans rodadors com per exemple Jos Huysmans, Joseph Spruyt, Marinus Wagtmans, Joseph Bruyère, Roger Swerts, Victor Van Schil o Roger Rosiers, però que, juntament amb ell i De Schoenmacker van ser la parella d'escaladors que li donàven suport a la muntanya.

Corredors de gran calitat van sacrificar la seva carrera per ser gregaris de Merckx. Bruyére també era un ciclista molt complet i que, una vegada Merckx va anar de baixa, va provar sort com líder del Fiat si no recordo malament. El mateix que havia fet Swerts, uns anys abans en el Ijsboerke. Però Swerts, que era un gran croner, fallava a la muntanya per optar a la general d' una gran volta. Ho va intentar a la "Vuelta" del 74, sense bons resultats.
Merckx va voler fitxar dos joves escaladors espanyols a la fi de la temporada de 1972: Gonzalo Aja i Pedro Torres. Cap dels dós se' n va a anar a la Molteni i tampoc cap dels dós va triomfar com s' esperava en els seus debuts en el professionalisme.
Martin Van den Bossche tenia un caràcter molt fort i va tenir alguna engantxada. Un altre corredor complet a les ordres de Merckx era Victor Van Schil. La veritat és que a partir de 1975, quan Merckx ja no era el gran dominador, el seu equip també es va debilitar. Aquests noms que has esmentat van ser substituïts per joves corredors belgues de menor entitat: Rottiers, Ludo Delcroix, Lievens, De Buysschere...

Sí, Bruyère va anar al Fiat de 1977 junt amb Merckx, que l'any següent passaria a dir-se C&A i desapareixent.

Per cert, que quan surto de Mdc tinc molt poques alternatives, ja que sitiodeciclismo no m'agrada gens, que només surten podis i, a vegades, ni això. Sabeu d'algun palmarès més o menys fidedigne de Van den Bossche?

Passa't per la secció Internet, home... A Cyclebase hi ha cosa, tot i que no és cap prodigi de completud.

Mmmmm... Gens malament.
Em falta descobrir coses com què es la "Ronde van Sardinie", però vaja, ja he deduit que 'plaats' és posició i sabent ja d'abans que 'berg' era muntanya, podem anar tirant

Deu ser la Volta a Sardenya.

Ja està completat amb més profunditat.