Jaume Janer (20 de maig de 1900, Terrassa - 3 d'octubre de 1941)
Foto de Gerard Actis i cyclingsiteEQUIPS1917-1923
Individual1924-1925
Sans UD1926
IndividualPALMARÈSDos campionats d'Espanya en ruta (1919, 1923)
Quatre etapes a la Volta a Catalunya (1924, 3 x 1925)
Campió de Catalunya (1921)
Copa del Rei (1919)
Una Volta a Vitòria (1924)
Segon a la Volta a Catalunya (1925)
Dos subcampionats d'Espanya en ruta (1920, 1925)
Tercer a la Volta a Catalunya (1920)
Dos campionats de Barcelona (1925, 1926)
Un G. P. Klein (1917)
G. P . Igualada (1918)
Pujada a Sant Ramon (1918)
2n a la Copa del Ministre de Foment - El Vendrell (1918)
2n a les 24 hores de Barcelona (1918, amb Arbona)
2n del Campionat de Barcelona rere moto (1919)
4t a les 24 hores de Barcelona (1917, amb Juan Martínez)
5è a la Cursa de la Pau - Copa Justícia (1919)
BIOGRAFIAJaume Janer nasqué a Terrassa el 20 de maig de 1900 i morí a Barcelona? el 4? d'octubre de 1941. Consta que va córrer entre 1917 i 1926, fins als vint-i-sis anys. Fou un ciclista combatiu, d'estil elegant, complet i ràpid que alternà, com tots a l'època, la carretera i la pista. El lloc d'honor que ocupa en la història del ciclisme català no es deu tant a les seves importants victòries (dos campionats d'Espanya i dos subcampionats, quatre etapes a la Volta a Catalunya, en la qual fou pòdium dos cops) com al fet que fou tant el primer català que va participar al Tour de França (1920) com el primer peninsular que l'acabà (1) (1924). Ho aconseguí al tercer intent, després d'haver abandonat el 1920 i el 1921, sempre per motius econòmics, quan acabà el 30è, a més de quinze hores del guanyador, el mític Ottavio Bottecchia. La seva proesa li valgué ser rebut com un heroi per les autoritats, que havien evitat un tercer abandonament subvencionant el corredor en assabentar-se que estava a punt de produir-se, les quals anaren a rebre'l a la frontera, i pel gran públic, en arribar a Barcelona.
Escrivia Ramon Torres (El Mundo Deportivo, 5/10/1941) que el 1920 Janer partí a França amb les primes guanyades a les 24 hores de Barcelona i que va arribar a París (a la sortida) quan el pilot estava a punt de sortir, després de múltiples peripècies per arribar-hi. Segons aquest cronista, durant la primera etapa s'adormia tot pedalant; i durà cinc etapes: a la cinquena arribà a la meta fora de control, en altes hores de la nit i sobre la bicicleta d'un gendarme. El 1921 baté el rècord de primes a les 24 hores de Barcelona i així embarcà de nou cap al Tour. En aquesta ocasió els resultats foren millors, ja que resistí deu etapes, en la majoria de les quals quedà entre els vint primers (2), fins que una descomposició intestinal l'obligà a abandonar. Finalment, després d'acomplir el servei militar durant dos anys, tornà el 1924, aquest cop acompanyat del santanderí Victorino Otero, i per fi pogué finalitzar la cursa.
Altrament, convé que una biografia de Janer, per improvisada i ràpida que sigui, recordi que en el seu moment els cronistes assenyalaren com a inoblidable la seva lluita terrible en les 24 hores de Barcelona contra Alí Neftali i Joan-Baptista Llorens, fent parella amb Gargalló, que finalitzaren amb una cursa de desempat entre Janer i Llorens en què tots dos caigueren junts a terra i la decisió arbitral de declarar guanyadores totes dues parelles,
ex aequo. Es retirà el 1926, moment en què passà a dedicar-se a la botiga de bicicletes que havia muntat.
(1) De fet, diverses fonts asseguren que fou el primer català que el finalitzà. Obliden, però, que un any abans el rossellonès Antoni Rière, o Riera, ja ho havia aconseguit, quan finalitzà la cursa en la posició número trenta-dos.
(2) O això diu el cronista, perquè la veritat és que aconseguí acabar vintè en dues etapes com a classificacions més destacades... Abandonà el dia que es travessaven Lautaret, Télegraphe, Galibier i Aravis.