En camí de ser la major base de dades ciclistes en català.

Jaume Janer (20 de maig de 1900, Terrassa - 3 d'octubre de 1941)


Foto de Gerard Actis i cyclingsite


EQUIPS

1917-1923 Individual
1924-1925 Sans UD
1926 Individual

PALMARÈS

Dos campionats d'Espanya en ruta (1919, 1923)
Quatre etapes a la Volta a Catalunya (1924, 3 x 1925)
Campió de Catalunya (1921)
Copa del Rei (1919)
Una Volta a Vitòria (1924)
Segon a la Volta a Catalunya (1925)
Dos subcampionats d'Espanya en ruta (1920, 1925)
Tercer a la Volta a Catalunya (1920)
Dos campionats de Barcelona (1925, 1926)
Un G. P. Klein (1917)
G. P . Igualada (1918)
Pujada a Sant Ramon (1918)
2n a la Copa del Ministre de Foment - El Vendrell (1918)
2n a les 24 hores de Barcelona (1918, amb Arbona)
2n del Campionat de Barcelona rere moto (1919)
4t a les 24 hores de Barcelona (1917, amb Juan Martínez)
5è a la Cursa de la Pau - Copa Justícia (1919)

BIOGRAFIA

Jaume Janer nasqué a Terrassa el 20 de maig de 1900 i morí a Barcelona? el 4? d'octubre de 1941. Consta que va córrer entre 1917 i 1926, fins als vint-i-sis anys. Fou un ciclista combatiu, d'estil elegant, complet i ràpid que alternà, com tots a l'època, la carretera i la pista. El lloc d'honor que ocupa en la història del ciclisme català no es deu tant a les seves importants victòries (dos campionats d'Espanya i dos subcampionats, quatre etapes a la Volta a Catalunya, en la qual fou pòdium dos cops) com al fet que fou tant el primer català que va participar al Tour de França (1920) com el primer peninsular que l'acabà (1) (1924). Ho aconseguí al tercer intent, després d'haver abandonat el 1920 i el 1921, sempre per motius econòmics, quan acabà el 30è, a més de quinze hores del guanyador, el mític Ottavio Bottecchia. La seva proesa li valgué ser rebut com un heroi per les autoritats, que havien evitat un tercer abandonament subvencionant el corredor en assabentar-se que estava a punt de produir-se, les quals anaren a rebre'l a la frontera, i pel gran públic, en arribar a Barcelona.

Escrivia Ramon Torres (El Mundo Deportivo, 5/10/1941) que el 1920 Janer partí a França amb les primes guanyades a les 24 hores de Barcelona i que va arribar a París (a la sortida) quan el pilot estava a punt de sortir, després de múltiples peripècies per arribar-hi. Segons aquest cronista, durant la primera etapa s'adormia tot pedalant; i durà cinc etapes: a la cinquena arribà a la meta fora de control, en altes hores de la nit i sobre la bicicleta d'un gendarme. El 1921 baté el rècord de primes a les 24 hores de Barcelona i així embarcà de nou cap al Tour. En aquesta ocasió els resultats foren millors, ja que resistí deu etapes, en la majoria de les quals quedà entre els vint primers (2), fins que una descomposició intestinal l'obligà a abandonar. Finalment, després d'acomplir el servei militar durant dos anys, tornà el 1924, aquest cop acompanyat del santanderí Victorino Otero, i per fi pogué finalitzar la cursa.

Altrament, convé que una biografia de Janer, per improvisada i ràpida que sigui, recordi que en el seu moment els cronistes assenyalaren com a inoblidable la seva lluita terrible en les 24 hores de Barcelona contra Alí Neftali i Joan-Baptista Llorens, fent parella amb Gargalló, que finalitzaren amb una cursa de desempat entre Janer i Llorens en què tots dos caigueren junts a terra i la decisió arbitral de declarar guanyadores totes dues parelles, ex aequo. Es retirà el 1926, moment en què passà a dedicar-se a la botiga de bicicletes que havia muntat.

(1) De fet, diverses fonts asseguren que fou el primer català que el finalitzà. Obliden, però, que un any abans el rossellonès Antoni Rière, o Riera, ja ho havia aconseguit, quan finalitzà la cursa en la posició número trenta-dos.

(2) O això diu el cronista, perquè la veritat és que aconseguí acabar vintè en dues etapes com a classificacions més destacades... Abandonà el dia que es travessaven Lautaret, Télegraphe, Galibier i Aravis.

M'he estat llegit alguns anys de la Volta a Catalunya... i bé, mai està de més parlar de la seva trajectòria a la ronda nacional.

1920: Acaba 3r.
1924: Acaba 5è i guanya una etapa.
1925: Acaba 2n i guanya tres etapes.
1926: No surt a la última etapa.
1928: Abandona a la sisena etapa.

El 1920, quarta edició de la Volta després de no celebrar-se des de 1913, seria el primer cop que s'acceptaven corredors forasters, apuntant-se dos francesos: José Pelletier i José Nat, que quedarien primer i segon, respectivament, amb una superioritant insultant. Pelletier s'endugué les primeres quatre etapes, i Nat faria el mateix amb la última.
Tanmateix, hi hagué dos joves catalans que els hi pogueren seguir una mica la estela: Josep Saura, que acabaria abandonant, i Jaume Janer. El nostre protagonista fou el més regular: segon a la segona etapa, i tercer a les restants (fins la cinquena), sempre per darrere de la parella francesa. Acabaria 3r a la general, éssent el primer de la casa, tot i que a més d'una hora.

Però les millors actuacions estaven per arribar. Al 1924, després de que al 1923 rebéssin una nova humiliació per part de francesos (1r Maurice Ville, 2n Pelletier i 3r Nat), es va tornar a limitar la participació tan sols espanyols. Un fortíssim Mus Miquel que havia impressionat l'any anterior acabant 5è, decidiria la cursa al seu favor a la primera etapa, amb una escapada en solitari i per les seves declaracions podem entreveure la virtut que més espantava als adversaris d'en Jaume: "Jo sabia que una arribada en pilot m'era desfavorable, sobretot estant en ell Janer, Tresserras o Bover. Volíen arribar al esprint, però jo no els vaig deixar arribar. Comprengui que no està bé que que un tiri del pilot i els demés s'aprofitin de la seva feina batent-lo a l'arribada."
Els dos dies següents, els companys de Miquel Teodoro Monteys, Victorino Otero i Juan Juan plantejaren molta lluita, evitant així donar oportunitats a Janer. L'únic dia que s'arribà a l'esprint va ésser l'ultima jornada, amb diferència necessària per part de Mus Miquel, i el de Terrassa no ho desaprofità i guanyà per davant de Telmo García i Victorino Otero.


Imatge de Jaune Janer vencent a l'arribada de Barcelona.

L'any següent, 1925, va tornar a imposar-se a totes les arribades al esprint: en aquesta ocasió tres. També novament, la victòria a al general es va decidir el primer dia, amb Mus Miquel de protagonista i amb la mateixa temença a la velocitat de Jaume Janer. Les seves declaracions després de la victòria foren les següents: "Quan a l'alçada de Sant Feliu de Guíxols vaig veure que anàvem gairebé tots els sortits de Barcelona al pilot, vaig disposar un pla de batalla. Havíem de fer sortides repetitives i deixar que Janer anés a buscar la roda dels fugitius; d'aquesta manera aconseguiriem esgotar-lo."
Al primer dia li sortí bé, però la millor versió de Janer degut a haver acabat el Tour l'any passat, no li va permetre fer-ho més, pel que Miquel es va reservar a mantenir les rendes aconseguides. Tot i així, el terrassenc, que intentà mostrar la seva versió més combativa, va tenir força més mala sort amb averies diverses, cosa del que no es pogué queixar Mus, que no en tingué ni una al llarg del transcurs de les cinc etapes.
Al final, un segon lloc a la general per Janer fou força justicier.


Rivals a la carretera, fora d'ella, Janer i Miquel tenien una relació molt correcta.

A la vibrant edició de 1926, no tingué gens de sort. 5è a la tercera etapa fou la seva millor classificació, fins que a la quarta etapa va ésser penalitzat amb una hora, s'imagina que per ajudes mecànqiues indegudes, tot i que no es té massa clar, i acabà abandonant, igual que la seva última participació, en la que va discòrrer sense pena ni glòria.

Boníssima aportació, Stelvio. He estat investigant a l'hemeroteca d'El Mundo Deportivo sobre la causa de la sanció de la Volta del 26, però no n'he trobat sinó un esment, que es refereix a la baixada de rendiment i a l'abandonament final en què desembocà la disconformitat i indignació del corredor, que va considerar la penalització injusta.

Per cert, que ara estava remenant per 'Memoire du cyclisme' curses espanyoles desaparegudes i, segons aquesta font, la Volta a Vitòria era una prova d'un dia, pel que el que va guanyar Janer l'any 1924 no fou una etapa, sinó una prova sencera. "Vuelta al Puerto de Vitoria", l'anomenen.
2n Juan de Juan i 3r el gran Mus Miquel.