Utset i la Volta a CatalunyaAnicet Utset fou un home peculiar. Participà 8 cops a la Volta a Catalunya, la de la seva terra, amb -ni més ni menys- set equips diferents! És clar que allò era habitual llavors, quan els contractes no eren anuals, però vaja, no deixa de ser curiós.
Acabà 7 vegades la cursa, tant sols abandonant en la seva primera participació. Aconseguí dos podis (guanyador 1956 i 3r 1958) i, després d'això, la seva millor classificació és una 17a posició l'any 1957. Tanmateix, cal destacar que mai guanyà ni una sola etapa.
1954: Abandona.
1955: Acaba 39è.
1956: Acaba 1r.
1957: Acaba 17è.
1958: Acaba 3r.
1959: Acaba 44è.
1960: Acaba 24è.
1961: Acaba 35è.
Debutà l'any 1954, amb la Penya Ciclista Nicky's, del seu poble, en una edició que no trigà a abandonar, durant el transcurs de la tercera etapa, no sense haver sigut protagonista de l'anterior, quan es va escapar junt amb quatre més, entre els que hi havia Bover i Company, però va caure abans d'arribar a Manresa.
L'any següent hi tornà amb Nicky's, i aconseguí acabar al cursa, en 39a posició.
El que ningú es podia esperar és que es fes amb la victòria el 1956. Aquell any sortí a les files del RCD Espanyol. Es posà de líder a la cinquena etapa, amb final a Vinaròs, quan fou quart, escapat des del coll de Lilla amb Escolano, Anzile i iturat. El llavors líder, el gran Poblet, va haver de reparar la seva màquina al tenir una enganxada amb un altre ciclista, així que el terrassenc deixava a Iturat a 17 segons i a Poblet a gairebé 5 minuts.
A partir d'ara, tot fou un seguit de superar contratemps: a la sisena etapa, caigueren tant ell com Poblet, però es reincorporaren al grup. A la setena, l'equip Faema de Poblet i Iturat intentaren agafar desprevingut a Utset saltant-se l'avituallament, però junt amb Escolà i Gelabert aconseguiren evitar pèrdues reincorporant-se al tren dels de vermell i, a la vuitena etapa, un bon grup de corredor entre els que hi havia Anicet s'equivocaren de camí pels camins de Reus (a on s'acabava l'etapa) per un error de senyalització d'un comissari, però deicidiren posar-lo com a
ex-aequo.
L'any següent hi tornà, aquest cop amb la AD Mobylette, compartint equip amb Massip i Bahamontes. Acabà 17è a la general, tenint la seva millor actuació el primer dia, al circuit de Montjuïc quan, motivat per intentar tornar a aconseguir la victòria, quedà 2n darrere de Poblet.
Un altre any realment mogut fou el de 1958, dins de la Peña Solera-Ignis, compartint equip amb els que havien sigut els seus rivals fa dos anys: Iturat i Poblet. A la tercera etapa s'escapà amb Mas i Sunyé, entre d'altres, que arribaren destacats a Tortosa, pel que es posava 3r a la general al mateix temps que el guanyador del dia, Bertrán, i Gabriel Mas.
Arribà la considerada etapa reina, la vuitena, amb final a Berga, a on sempre aguantà amb els millors. Fins el punt que es quedà sol amb el belga Richard Van Genechten, que el superaria a l'esprint, perpo, tanmateix, Utset es posava líder amb 14 segons sobre el belga i a falta, tant sols, de la última etapa amb final al circuit de Montjuïc: calia aguantar.
Llavors, la sort que havia tingut dos anys abans es tornà a la seva contra, ja que hagué de canviar de bicicleta. Quan els cracs de l'equip (Poblet i Iturat) l'ajudaren a reagrupar-se, tornà a tenir problemes, auqest cas irreparables, pel que havia de canviar de màquines. Van Genechten aprofità per accelerar el ritme i Anicet, que com es pot veure a la foto era força alt i esprimatxat, tenia seriosos problemes amb les talles de les bicicletes. Tant va ser així que va perdre l'oportunitat de guanyar la seva segona Volta a Catalunya, i quedà 3r per darrere del citat belga i Gabriel Mas.
L'any següent hi anà amb el Faema de Mas, Botella i Loroño, quedant 44è després d'enfonsar-se a l'etapa reina, la setena, quan s'escapà en solitari i arribà a tenir més de set minuts d'avantatge, però va caure en cansanci a l'alçada del coll de Santigosa.
Actuació normal i corrent la de 1960, amb el Kas de Segú i Karmany, quan s'escapà amb Guardiola a la setena etapa i perdé l'esprint.
I l'any de la seva despedida, el 1961, amb el Catigene d'Iturat, acabà 35è, després d'un amagnífica actuació a la primera etapa, en el ja estimat per ell circuit de Montjuïc, quan fou atrapat tant sols a 500m de meta, quan anava destacat
