En camí de ser la major base de dades ciclistes en català.

Giovanni Battaglin (22 de juliol de 1951, San Luca di Marostica)

EQUIPS
1973-1977 Jollj Ceramica
1978 Fiorella Mocassini
1979-1984 Inoxpran (Carrera l'últim any)

Participacions a la Vuelta a Espanya:
1981: Acaba 1r i guanya una etapa.

Participacions al Giro d'Itàlia:
1973: Acaba 3r.
1974: Acaba 6è.
1975: Acaba 18è i guanya dues etapes.
1976: Abandona.
1977: Acaba 46è.
1978: Abandona.
1980: Acaba 3r i guanya una etapa.
1981: Acaba 1r i guanya una etapa.
1983: Abandona.
1984: Acaba 50è.

Participacions al Tour de França:
1975: Abandona.
1976: Abandona i guanya una etapa.
1979: Acaba 6è i guanya la classificació de la muntanya.
1982: Abandona.
1984: Abandona.



PALMARÈS
Giro del Lazio (1973)
Giro dels Apenins (1974)
Coppa Sabatini (1975)
GP de Montelupo (1977)
Coppa Bernocchi (1978)
Trofeu Matteotti (1979)
Giro del Reggio Calabria (1979)
Trofeu Pantalica (1979)
Coppa Agostoni (1979)
Dues Coppa Placci (1979 i 1980)
Milà-Turí (1980)
Milà-Vignola (1980)

General del Giro d'Itàlia (1981)
General de la Vuelta a Espanya (1981)
General del Giro d'Italia para dilettanti (1972, amateur)
General del Giro di Puglia (1975)
General de la Cronostaffetta (1976)
General de la Volta al País Basc (1979)

Una etapa del Tour de França (1976)
Quatre etapes del Giro d'Itàlia (1975 x2, 1980 i 1981)
Una etapa de la Vuelta a Espanya (1981)
Una etapa del Giro di Puglia (1975)
Una etapa de la Volta a Catalunya (1975)
Dues etapes de la Cronostaffetta (1976 i 1978)
Quatre etapes de la Volta a Suïssa (1978 x3 i 1979)
Dues etapes de la Volta al País Basc (1979 x2)

Classificació de la muntanya del Tour de França (1979)
Classificació de la muntanya de la Volta a Suïssa (1979)
Dos cops 3r a la general del Giro d'Itàlia (1973 i 1980)
3r a la general de la Tirrena-Adriàtica (1979)
4t a la general de la Volta a Romandia (1974)
4t a la general de la Volta a Catalunya (1975)
4t a la general del Giro del Trentino (1980)
6è a la general del Tour de França (1979)
6è a la general del Giro d'Itàlia (1974)
6è a la general de la Volta a Romandia (1976)
8è a la general de la Tirrena-Adriàtica (1977)
Dos cops 9è a la general de la Volta a Suïssa (1974 i 1979)
9è a la general de la Volta al País Basc (1983)

Tres cops 2n al Campionat d'Itàlia (1979, 1980 i 1983)
3r al Giro de Llombardía (1979)
6è al Campionat del Món (1979)
Dos cops 10è al Campionat del Món (1974 i 1980)


BIOGRAFIA
Després d'una gran campanya amateur 1972, en la que s'imposaria al Giro d'Itàlia de la categoria i seria 8è al Tour del Porvenir, Giovanni Battaglin, un jove amb pintes d'escalador però amb acceptables capacitats rodadores i a l'esprint, passà a professionals amb el Jolly Ceramica.

Aquell primer any ja impressionà. En primer lloc, al imposar-se al Giro del Lazio, i en segon lloc per un impressionant Giro, aquest cop ja, naturalment, de professionals. La seva millor actuació fou la de la vuitena etapa, acabada al Monte Carpegna, a on acabà 2n a 55" de Merckx i amb el grup dels altres favorits locals com Motta i Gimondi a més de 4 minuts. Al Vallico di Barboto, primer port de la jornada, Merckx atacava amb el seu gregari De Schoenmacker, mentres que ell i Fuente els seguiren. Després d'haver fet la seva feina, De Schoenmacker es quedaria i quan semblava que arribarien aquell trio, a Fuente li agafà una d'aquelles devallades espectaculars, mentres que Merckx i Battaglin se n'anaven.
Aquella actuació succità la reacció de tot un Gino Bartali, que no dubtà en afirmar que "corre com jo amb 22 anys", l'edat de Giovanni en aquells moments.

En contra del que podia semblar, a partir d'aquí la seva carrera es veuria minvada. Al 1974 s'imposaria a una altra semi-clàssica italiana, el Giro del Apenins, mentres que al Giro baixaria fins a una sisena posició a la general, en un any en que sorprendria un altre neoprofessional: Giambattista Baronchelli, amb qui es podria dir que serien els màxims representats d'aquesta generació d'italians junt amb Francesco Moser. Altres proves per etapes foren la Volta a Romandia, a on faria 4t, i la Volta a Suïssa, a on seria 9è.
L'any següent resultats força semblants: baixa fins a la 18a posició a la general del Giro d'Itàlia, però guanya dues etapes (la tercera etapa, a Prati di Tivo, i la contrarrellotge de 38km de Forte dei Marmi), de la mateixa manera que també s'imposa a la general del Giro del Puglia amb una etapa i amplia el seu ventall de semiclàssiques italianes amb la Coppa Sabatini. Per últim 4t lloc a la general de la Volta a Catalunya a on guanyaria el seu company d'equip Bertoglio, sumant-li la victòria a l'etapa acabada a l'Alt del Mas Nou.


1976 i 1977 foren uns anys molt foscos per a ell, a on el millor resultat de llarg fou la victòria de la imatge: la segona etapa del Tour de 1976, amb final a Caen, que acabaria sent al cap i a la fi la seva única victòria a la Grande Boucle.

Coincidint amb el seu fitxatge pel Fiorella, al 1978 es veurien uns inicis de recuperació molt interessants en Battaglin. Guanyaria de nou una clàssica de la bota: la Coppa Bernocchi, a part de ser 2n en tres més. I, a la Volta a Suïssa, seria 13è a la general, però el més imortant... s'emportaria tres etapes seguides! A part de ser 2n a la classificació de la muntanya.
Veient això, no dubtà Davide Boifava de fitxar-lo per a fer-lo líder del seu Inoxpram de nova creació, i els resultats foren pràcticament immillorables. Nou victòries sense comptar critèriums i classificacions secundàries, que les aconseguí de qualitat. Trofeu Matteotti, Reggio Calabria, Agostoni i Placci en proves d'un dia ja eren com fer designar la temporada com a bona, però a més s'emportà la Volta al País Basc amb dues etapes. Aconseguria la seva millor classificació al Tour, un 6è lloc, per a arrodonir-ho aconseguint el mallot a punts vermells, mateixa classificació secundària a una Volta a Suïssa a on faria novè i guanyaria una altra etapa.
A part, molt bones classificacions en altres proves: 2n al Campionat d'Itàlia darrere de Moser, 3r a una Llombardia que guanyaria Hinault, 6è al Mundial i 3r a la general de la Tirrena-Adriàtica.

El 1980 serviria per tornar al podi d'una gran volta, com no, el Giro d'Itàlia, on seria 3r darrere d'Hinault i Panizza i guanyant una etapa, la divuitena, els 239km entre Sirmione i Pecol. Tornaria a ser 2n al Campionat d'Itàlia, aquest cop rere Saronni i guanyaria novament clàssiques com la Coppa Placci o la Milà-Turí.


Però, el 1981, seria un any esplèndit. Debutava a la Vuelta a Espanya, a on s'imposava al sector B de la vuitena jornada, en un format inèdit fins llavors a la Vuelta: cronoescalada a Sierra Nevada. Allà agafà un liderat que no deixà escapar fins al final. L'acompanyaren al podi Pedro Muñoz i Vicente Belda.
Posetriorment, aconseguiria la seva segona gran volta seguida, el Giro d'Itàlia! Guanyà la dinovena etapa, de San Vigilio di Marebbe, però el liderat l'agafà l'endemà, als Tres Cims del Lavaredo, a on guanyà Beat Breu.

Després d'aquests tres anys de somni: uns altres tres per a l'oblit fins la retirada. Inexplicable.

Ostres... no us sembla molt gros per a l'època, aquest plat?

No sé gaire sobre Battaglin, però sembla que, tot i ser fonamentalment escalador, també es defensava bastant bé com a contrarellotgista i fins tenia una punta de velocitat notable. A part del seu doblet Vuelta - Giro, que abans només havia aconseguit Merckx i que no ha repetit ningú, sembla que el que més destacà en la seva carrera fou la mala sort amb les caigudes, que, segons he llegit per la xarxa, el privaren d'un altre Giro, d'un podi al Tour i potser d'un Mundial en ruta*. El que no he trobat en el cop d'ull sumaríssim que hi he dedicat és la causa d'una decadència tan ràpida com la seva. Potser una lesió greu?

* Jo diria que no, però jutgeu-ho vosaltres mateixos, si podeu (les imatges no són gaire clares i el canvi de plànol de la realització coincideix amb el moment exacte de la caiguda), aquí: http://www.youtube.com/watch?v=nqDSLBKy9hs

La seva carrera és molt irregular. Comença fent una temporada impressionant per un neoprofessional, després fa uns anys 74 i 75 més que acceptables, però aquí comença una devallada considerable fins que fa un acceptable 1978 en semiclàssiques de la bota (guanya Bernocchi i queda a 2n a Umbria, Matteotti i Tres Valls Varesines) i guanyant impressionantment tres etapes seguides de la Volta a Suïssa (m'agradaria veure recorreguts i classificacions, perquè podríem estar parlant d'exhibicions) i els 1979, 1980 i 1981 són molt bons, éssent l'últim impressionant.
A partir d'aquí, desapareix gairebé per complet.

Acabat i mogut, que encaixa més a la tirania Hinault que no pas a la de Merckx, tot i mhaver patit totes dues.
O almenys per a tenir-lo al mateix lloc que Moser (nasqueren i passaren a professionals en idèntics anys).