Euvgueni Berzin (Viborg, 3 de juny de 1970)
EQUIPS:1993: Mecair
1994-1996: Gewiss
1997: Batik-Del monte
1998: Française des Jeux
1999: Amica Chips
2000-01: Mobilvetta Design
PALMARÈS:Un Giro d'Itàlia (1994)
Una Lieja - Bastogne - Lieja (1994)
Un Campionat de Rússia contrarellotge (1994)
Cinc etapes al Giro d'Itàlia (3 x 1994, 95, 96)
Una etapa al Tour de França (1996)
Una Bicicleta Basca (1995)
Un G. P. Jornal de Notícias (1997)
Un Giro dels Apenins (1994)
Un Weekend de les Ardenes (1994)
Una Copa de les Nacions (1997)
Dues etapes a la Volta a Suïssa (1996)
Una etapa a la Tirrena - Adriàtica (1996)
Una etapa al Critèrium Internacional (1994)
Tres etapes a la Bicicleta Basca (2 x 1994, 95)
Segon en un Giro d'Itàlia (1995)
Segon en una Tirrena - Adriàtica (1994)
Segon en una Volta al País Basc (1994)
Segon en una Setmana Llombarda (1993)
Segon en un Tour Mediterrani (1994)
Segon en un Giro del Trentino (1994)
Segon en una Bicicleta Basca (1994)
Segon en cinc etapes del Giro d'Itàlia (1994, 2 x 95, 2 x 97)
Segon en una etapa de la Tirrena - Adriàtica (1994)
Segon en una etapa de la Volta al País Basc (1994)
Segon en una etapa de la París - Niça (1997)
Segon en una etapa del Tour de la Gran Bretanya (1993)
Segon en una etapa del Tour mediterrani (1994)
Segon en una etapa del Giro del Trentino (1994)
Segon en dues etapes de la Bicicleta Basca (1994, 95)
Segon en dues etapes del Critèrium Internacional (1995)
Segon en dues etapes al G. P. Jornal de Notícias (1997)
Tercer en dues Fletxes Valones (1994, 95)
Tercer en un Trofeu Laigueglia (1994)
Tercer en un Circuit de l'Aulne (1996)
Tercer en dos Critèriums Internacionals (1994, 95)
Tercer en una Setmana Ciclista Internacional (1994)
Tercer en uns Quatre dies de Dunkerque (1998)
Tercer en dues etapes del Tour de França (1996, 97)
Tercer en una etapa de la Tirrena - Adriàtica (1994)
Tercer en una etapa de la Volta al País Basc (1995)
Tercer en dues etapes del Giro del Trentino (1994, 95)
Tercer en una etapa de la Bicicleta Basca (1995)
Tercer en una etapa de la Setmana Ciclista Internacional (1994)
Tercer en una etapa del Critèrium Internacional (1994)
Tercer en una etapa del Giro de Sardenya (1996)
Tercer en una etapa del Tour de Romandia (1996)
Tercer en una etapa del G. P. Jornal de Notícias (1997)
Resultats al Giro d'Itàlia:1993: 90è
1994: 1r. Mallot blanc. Tres etapes. Dinou dies líder.
1995: 2n, una etapa.
1996: 10è. Una etapa.
1997. 20è
1999. 52è
Resultats al Tour de França:1995: Ab. (10a et.)
1996. 20è. Una etapa. Dos dies líder.
1997. Ab. (6a et.)
1998. 25è
BIOGRAFIA:Nascut a Viborg el 1970, quan Evgueni Berzin complí els vint-i-quatre anys semblava cridat a marcar una època en la història del ciclisme: la postIndurain. Havia arribat al professionalisme l'any anterior i havia iniciat la seva segona temporada com un autèntic desconegut malgrat els resultats enormes aconseguits de juvenil i d'amateur, pràcticament oblidats a l'elit mundial. En efecte, ja com a juvenil havia arribat a ser campió del món (amb Baturo, Gontxenkov i Nielubin) i soviètic (amb els dos darrers i Ziplauskas) de persecució per equips el 1988; i, un any després, un altre cop campió soviètic i subcampió mundial en la mateixa disciplina (respectivament, amb Èkimov, Baturo i Anaixkin i amb Neliubin, Èkimov i Orlov). L'any següent havia recuperat el ceptre mundial en l'especialitat, ara amb els mateixos campions que l'havien acompanyat en la consecució de l'arc de Sant Martí juvenil; i revalidat el títol soviètic, aquesta vegada amb Neliubin, Orlov i Zhdanov. A més, s'havia il·lustrat individualment, perquè a només vint anys havia estat cinquè al mundial de puntuació i, sobretot, havia aconseguit el campionat del món de persecució en la seva categoria. També havia començat a mesurar-se amb alguns professionals: malgrat la seva joventut, s'havia classificat segon a la Redlands Classic, on havia guanyat una etapa. El darrer any com a amateur s'havia encarat més a la ruta i les coses no havien sortit malament, perquè l'any en què en feia vint-i-dos havia guanyat el Tour de la Solidaritat polonès i el Ruban Granitier Breton (amb una etapa), a més de ser subcampió del món militar en ruta, setè al Tour de l'Avenir i dotzè al Regio Tour.
Dopo aver vinto alcune gare minori in Gran Bretagna e in Portogallo, nel 1998 passò alla Française des jeux, ma senza riuscire ad ottenere risultati i rilievo. Fu successivamente accusato di doping, in particolare di aver fatto uso di eritropoietina (EPO), fatto che mise la parola fine alla sua carriera (che si concluse nel 2000, anno in cui fu escluso alla partenza dal Giro d'Italia per ematocrito alto). Il 19 ottobre del 1997 tentò di stabilire il record dell'ora, ma abbandonò dopo 17 minuti.
Attualmente Berzin collabora con alcune rubriche ciclistiche del canale Sport Italia. Inoltre è proprietario di una concessionaria di automobili a Broni, località in cui vive. Nell'agosto 2007 Berzin ha annunciato in un'intervista a un quotidiano russo di voler tornare a correre; si era quindi parlato di un suo avvicinamento al team italo-russo Tinkoff (non Pro Tour), subito smentito dagli stessi dirigenti della squadra.
1997 marque le déclin définitif du Russe de Vyborg. On ne le verra jamais plus vraiment au premier plan. Il termine très loin au Tour d'Italie et abandonne sur chute au Tour de France. En fin d'année, à Bordeaux, il s'élance dans une impossible tentative de record de l'heure établi un an auparavant par Chris Boardman, avec pour seul objectif une clause de son contrat...
Il rejoint la Française des Jeux en 1998 où il réalise ses derniers résultats: une 3è place aux Quatre jours de Dunkerque et surtout un raid de près de 100 km dans Liège-Bastogne-Liège. Il est rattrapé à seulement 15 km de l'arrivée par Michele Bartoli. C'est le dernier tournant de la carrière du Russe de Vyborg: sans l'Italien, le Russe aurait peut-être gagné une nouvelle fois sa course fétiche et aurait relancé sa carrière...Dans la foulée, il termine 9è du Midi Libre, mais manque son Tour de France, après avoir une fois encore fait illusion dans la premiére partie, où il termine 7è du contre-la-montre de Corrèze et au terme de la première étape de montagne, il est 8è du classement général. La suite sera moins glorieuse.
Après une saison 1999 blanche et avoir failli mettre un terme à sa carrière en fin de saison, il décide de rempiler pour un an dans la modeste équipe MOBILVETTA-DESIGN-ROSSIN en 2000. Mais à la veille du départ du Tour d'Italie, il est contrôlé avec un hématocrite supérieur à 50% et est exclu de la course. Il quitte en 2001 le peloton professionnel après une fin de carrière passée dans l'anonymat. En 2000, Evgueni fit cette confidence: "Je suis toujours dans le peloton parce que j'aime la compétition. Mais je n'aime pas assez m'entraîner..." En 1998, Stephen Roche voyait en lui "le coureur de plus doué du peloton".
EN CONSTRUCCIÓ
