En camí de ser la major base de dades ciclistes en català.

És estrany. No veig la foto, però he copiat i enganxat l'adreça que en surt a les propietats del document i l'he trobada sense cap problema:



No he vist mai aquest còmic que dius, però per associació d'idees m'ha vingut al cap buscar una caricatura de Poulidor i pel camí n'he trobada una altra de boníssima, feta per un tal Alain Roche, de Fédrigo:



Jo en dono fe: vaig tenir Fédrigo a un metre de distància en una arribada de la Klasika que vaig anar a veure i la nàpia que fot és sobrehumana!

Però a Kübler segur que no el supera!

Un altre ciclista molt gimnàstic va ser Chioccioli. N'hi ha més, però per a mi el campió és Fédrigo.

Clarament és per simple ignorància, però aquest i en Giovanetti sempre els confonc...

Bé, en tot moment de la història del ciclisme hi ha hagut i hi haurà tres o quatre ciclistes cridats a quedar una pila de vegades entre els deu primers del Giro. Alguns, a més a més, un bon dia faran un salt inesperat i guanyaran una gran cursa, com Chioccioli i Giovannetti. D'altres amb prou feines arribaran a gratar un top 5, mentre que, finalment, alguns hi quedaran molt a prop. És el cas de Flavio Giupponi, tres vegades al top 10 de la corsa rosa, quatre vegades més al top 20 i, sobretot, el que millor va resistir Fignon el 89, quan va ser segon. A partir d'aleshores, es va anar dissolent i avui, malgrat haver estat segon, quart i cinquè al Giro i haver aconseguit algunes victòries d'una certa importància, resta a l'oblit del gran públic.

Això dels esportistes que passen a l'oblit sempre m'ha resultat curiós. Certament, mai havia sentit ni llegit res sobre Giupponi.
Recordo aquells dies en que l'afany de saber em portaven a mirar i remirar palmarès de proves i em trobo amb un doble campìó mundial: Georges Ronsse (1928 i 1929). El d'Anvers, a part d'això, té tres Bordeus-París, una etapa al Tour de França, una Lieja, una París-Roubaix i una París-Brussel·les, el que fa pensar que era dels millors rodadors de la època, però... realment a la xarxa hi ha el material per a conèixer-lo adient als seus èxits? Molts cops penso que si molts dels ciclistes d'abans de les Guerres veiéssin ara quins noms i quins no són coneguts entre els aficionats, haurien desitjat haver mort de manera heroica com Lapize, per dir-ne algun.

Ronse és també una ciutat flamenca que ha hostatjat dos mundials de ciclisme. Del primer, guanyat per Beheyt, ja n'hem parlat aquí. El segon el guanyà, amb tanta polèmica com l'anterior, Maurizio Fondriest, el 1988.



Per cert, un altre ciclista amb un nas destacable.

A Fondriest, tot i ser doble guanyador de la Copa del Món, tampoc se li dóna massa bola. Els altres dos bicampions d'aquesta competició són dos classicòmans d'excepció: Michele Bartoli i Johan Museeuw (recordem que Bettini en té tres, que haurien sigut més si no s'haguéssin inventat el maleït ProTour) però, per a sorpresa meva, he sigut incapaç de trobar-ne alguna decent amb els dos junts... Si es van trobar a força proves, no?


Bé, en qualsevol cas, posaré la d'un altre guanyador de Copa del Món, el rus/belga/moldau/soviètic Andreï Txmil, que m'ha agradat.

El primer guanyador de la Copa del Món: Sean Kelly, el Rei.